La Masia en cabanyes es una de les edificacions empla?ades en el paisatge rural mes importants de les que es van construir a casa nostra a la segona meitat del segle XVIII.

L? edifici esta ubicat les afores del nucli urb? de Vilanova, damunt una petita elevaci? que es produeix al pla vilanov? i que en suau pendent puja des de la costa i circumda l??mbit urb?.

Tant el cos principal com les depend?ncies auxiliars annexes s?assenten sobre un basament horitzontal i lleugerament sobreaixecat construint amb paredat ordinari, semblant als murs de tanca o les construccions de formen el bancals de correu, amb la qual cosa el basament es confon amb els elements naturals del paisatge i eleva l?edifici, que es perfila sobre l?horitz? creant una refer?ncia visual i una fita en l?estructura rural de la zona.

Aquesta mena de terrassa sobreaixecada acull, a mes del cos principal de l?edifici, les depend?ncies annexes, un jard? a la part del darrera, etc., i crea al voltant d?aquests elements un ?mbit de relaci? que adequa i prolonga l?escala de l?habitatge respecte del seu entorn immediat.

L?obra es de planta rectangular, amb l?escassa diferencia entre els costats, per la qual cosa es pot considerar quasi de planta quadrada.

L?edifici consta de tres planes i la seva organitzaci? es resol amb la introducci? de clares variants si el comparen amb la masia tradicional.

Te una superf?cie total edificada de 1.748 m2, que es distribueix en 780 m2 de la planta i 484 m2 a les plantes primera i segona.

La planta baixa aixopluga el vest?bul central, amb l?acc?s principal a la planta noble, i les depend?ncies de serveis pr?pies d?aquestes cases, com ara el celler, les quadres i els magatzems d?aparells i estris del camp.

La planta noble, situada a la planta primera constitueix b?sicament la zona residencial, amb salons, el vest?bul, els passadissos, els menjadors, la cuina i els dormitoris. Esta connectada amb el vest?bul de la planta baixa mitjan?ant una amplia escala amb volta zenital.

La major part d?aquestes depend?ncies s?obren a l?exterior mitjan?ant una galeria continua porticada, llevant de les peces mes singulars que s?obren a la fa?ana principal orientada a migdia. D?aquesta planta cal destacar la sala de musica amb volta peraltada i ornamentada, el salo rus, la biblioteca i els dos dormitoris principals, on es conserva el mobiliari original de l??poca. Totes aquestes depend?ncies s?agrupen al voltant de la fa?ana principal i de l?escala.

La planta alta, a la qual s?accedeixen des de l?escala de car?cter secundari, estava destinada als dormitoris del servei i, posteriorment, a l?estudi del pintor Cabanyes; comunicava amb els serveis de la planta baixa per a una segona escala. Aquesta planta es la que es trobava en pitjor estat de conservaci? i nom?s s?hi pot destacar el vest?bul que recollia l?escala de comunicaci? amb la planta noble.

El contacte de les plantes superiors amb la planta baixa i amb l?exterior s?efectua ?nicament a traves del vest?bul d?entrada, el qual nom?s recull aquesta circulaci? i no es relaciona amb les depend?ncies de servei de la planta baixa. Aquestes depend?ncies tampoc no estan intercomunicades, sin? que s?hi accedeix des de l?espai exterior.

El cos principal de l?edifici el formen quatre crugies estructurals que, a la planta baixa, descansen sobre un sistema de voltes de creueria rebaixades; els nusos estructurals son b?sicament de cer?mica i de paredat com?, els forjats son tradicionals, d?embigat de fusta de roure sobre el qual descansen l?enrajolat i el paviment cer?mic.

La inclusi? de la galeria porticada en la composici? global de l?edifici constitueix una de les variants mes interessants de la casa. Si be aquest mecanisme es repeteix en la major part de les edificacions, encara que nom?s integrat a les fa?anes orientades de llevant i ponent, el cas de la Masia cabanyes es un dels pocs exemples on la galeria porticada recorre tres fa?anes; aix? fa que hi hagi una continu?tat en el recorregut porticat de la planta superior.

La incorporaci? d?aquesta nova crugia suposa una transformaci? de l?ordre estructural d?aquesta mena d?edificacions. Es passa de tres a cinc crugies estructurals ordenades a partir de fa?ana posterior. I en l?altra direcci?, es passa de tres a cinc el nombre de crugies espacials, la qual cosa crea un ampli recinte central que plateja dificultats d?il?luminaci? i de ventilaci? natural.

Aquesta circumstancia no te especial import?ncia a la planta baixa, ja que l?espai central es destina a celler (independentment de la soluci? enginyosa amb la qual resol la il?luminaci? mitjan?ant unes lluernes des de la p?rgola de la planta pis, que travessem la cantonada formada pel sostre i la paret interior). En canvi, a les plantes superiors implica la introducci? d?un pati com a mecanisme d?il?luminaci? de les depend?ncies interiors.

La unitat escala-pati irromp en la composici? de la planta, que es resol amb l?ajut de la tradicional eix de simetria i introdueix un conjunt de variants d?especial inter?s. Ara be, tot i que en l?evoluci? del ?tipus? aquesta dualitat no arribar? a formalitzar-se sin? a partir de 1.830, la soluci? que aportar? aquesta planta no es nom?s una incid?ncia en el proc?s de transformaci? del paper que l?escala acompleix en l?organitzaci? d?aquests  habitatges.

La cobertura de l?edifici es a tres aig?es, inclinada, de teula ?rab sobre embigat de fusta del tipus llata per canal.

L?acabat exterior es caracteritza per la combinaci? encertada entre l?arrebossat i els elements ornamentals i estructurals de totxo amb escassos elements de pedra.

L?ESPAI QUE L?ENVOLTA

La finca de forma irregular lleugerament triangular (recorda un incisiu) est? circumdada per tres camins i la seva corresponent tanca, amb una superf?cie aproximada de 6,5 Ha. Es desenvolupa en sentit nordoest-sudest amb un pendent costant del 3 al 4%. L?edifici s?ubica a la part alta de la topografia al costat nord del conjunt, a sobre d?un p?dium constitu?t per murs de tanca.

Les plantacions d?arbrat es troben disseminades de forma irregular, tot deixant importants espais sense arbres que component a espais d?antics conreus.

Com a esp?cies de consideraci? cal remarcar un parell d?oliveres de gran mida a l?est de l?edifici i una via cerimonial.

EL TEMPS I LA HIST?RIA 

1790 Adquisici? de la finca, anomenada Can Parellada, per Lloren? Cabanyes i Fuster, comerciant de vins i aiguardents i pare del poeta Manuel de Cabanyes.

1798 Enderrocament de l?antiga masia de Can Parellada i construcci? de l?actual. Autor desconegut. Mostra de construcci? neocl?ssica, inspirada en models del renaixement itali?, amb una tipologia a cavall entre les vil?les pal?ladianes (gran s?col a la planta baixa destinada a depend?ncies agr?coles i serveis) i la masia (sala central i galeries porticades).

1836 - 1840 S?abandona la casa a conseq??ncia de la primera guerra carlina.

1975 Cessi? dels germans Marta, Joaquim i M? Neus de Cabanyes i Ricart a favor de l?Ajuntament de Vilanova i la Geltr? de la Masia d?en Cabanyes per a fins culturals. Els pertanyia per la her?ncia del seu pare, Alexandre de Cabanyes Marqu?s, i compleixen aix?, tal com s?esmenta a l?escriptura, la "intenci?n manifestada reiteradamente por su padre".

1984 Obres de condicionament i rehabilitaci? (M. Gallego i E. Fernandez): museu.

1996 - 1997 Escola Taller "La Ginesta". CFO "La Paperera".

1991 Pla Estrat?gic del Garraf: "Cal cercar un fil conductor del patrimoni del Garraf per posicionar-lo en el marc del turisme cultural". "Cal lligar estrat?gies tur?stiques i culturals per generar desenvolupament econ?mic".

1993 El Consell Comarcal del Garraf encarrega el Pla de Dinamitzaci? del Patrimoni.

1994 S?aprova el Pla de Dinamitzaci? del Patrimoni. T? un sobre t?tol "Garraf:
L?Esperit del Romanticisme". S?hi evidencia que el nostre patrimoni m?s singular i la nostra hist?ria ens lliga al segle XIX ? renaixen?a, romanticisme, modernisme, noucentisme, el fen?men de l?aventura americana, col?leccions i passi? per l?art... . El nostre territori ?s un museu del segle XIX en viu. S?hi suggereix la creaci? del centre d?Interpretaci?, Informaci? i Acollida de l?Escenari Rom?ntic.

Abril 1998 El CC Garraf presenta una proposta de disseny, definici? d?usos i denominaci? definitiva del Centre d?Interpretaci?. Es suggereix que s?ubiqui a la Masia d?en Cabanyes.

Juliol 1998 Cessi? d??s de l?Ajuntament de Vilanova i la Geltr? al Consell Comarcal del Garraf per encabir-hi el Centre d?Interpretaci?, Informaci? i Acollida de l?Escenari Rom?ntic per ajudar a interpretar i descobrir el Garraf i com a porta d?acc?s a l?Escenari Rom?ntic i element canalitzador de visitants cap a diferents indrets de la comarca.

2000 Inauguraci? del Centre d?Interpretaci? del Romanticisme Terra XIX. Masia d'en Cabanyes. Exposici? permanent.